Tomisme

Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església. La paraula ve del nom de l'autor, del qual va ser la Summa Theologiae un dels documents més influents en la filosofia medieval i continua sent estudiada avui dia a les classes de filosofia. A l'encíclica Angelici Doctoris, del papa Pius X, va advertir que les ensenyances de l'Església no poden ser enteses científicament sense els fonaments filosòfics bàsics de la tesi principal de Tomàs:

«

La tesi capital a la filosofia de sant Tomàs no es col·locarà a la categoria d'opinions que puguin ser objecte de debat d'una manera o una altra, sinó que han de ser considerades com els fonaments sobre els que es basa tota la ciència de les coses naturals i divines, si aquestes opinions són una vegada suprimides o alterades, que necessàriament hagin de seguir els estudiants de les ciències sagrades en darrer terme, no es percebran tant com el significat de les paraules en el que els dogmes de la revelació divina són proposats per la magistratura de l'Església.^[1]"

»

El Concili Vaticà II descriu el sistema de Tomàs com la «filosofia perenne».^[2]

Tomàs d'Aquino creia que la veritat és possible allà on es trobi, i per tant consultats grecs, romans, jueus, musulmans i filòsofs. En concret, va ser un realista, —és a dir, que creia que el món es pot conèixer com és, a diferència dels escèptics—. Ell va seguir sobre manera la terminologia aristotèlica i la metafísica, i va escriure compressius comentaris sobre Aristòtil, sovint afermant opinions d'Aristòtil amb arguments independents. Tomàs respectuosament es va referir a Aristòtil simplement com «el Filòsof».

També es va adherir a alguns principis neoplatònics, per exemple, que: és absolutament cert que n'hi ha alguna cosa primer que és essencialment l'ésser i essencialment bo, que anomenem Déu... (i que) tot el que pot ser anomenat bo i un ésser, en la mida en la qual participa en ella pel mig d'una certa assimilació....

Poc abans que Tomàs morís, el seu amic Reginaldo de Pipern li va implorar que acabés les seves obres. Tomàs va respondre: No puc, perquè tot el que he escrit sembla com a palla per a mi. L'apologista Peggy Frye de Catholic Answers comenta que: la visió d'Aquino va poder haver estat una visió del cel, en comparació al fet que tota la resta, no importa que gloriós, sembla sense valor.

Amb el decret Postquam sanctissimus del 27 de juliol de 1914, el papa Pius X va declarar que les 24 tesis formulades per professors de diverses institucions... continguin clarament els principis i pensaments més importants de sant Tomàs.

↑ Papa Pius X, Doctoris Angelici (29 de juny de 1914).
↑ Concili Vaticà II, Optatam Totius (28 d'octubre de 1965) 15.

[1] Papa Pius X, Doctoris Angelici (29 de juny de 1914).

[2] Concili Vaticà II, Optatam Totius (28 d'octubre de 1965) 15.

[1]

[2]